WHITE XMAS  (A l’ fiòca)

Nevica

 

La nif che é del cél lenta

l’è ü vèl  de spusa sura i :

gh’è i camì che föma

e i fiòch de piöma

adèss töt i scónd ivià.

A l’fiòca e Bèrghem la póssa

in brasse  ai luci de Nedàl;

in d’ü mónd quarciàt de bombàss

a l’ se smórsa e sparéss

ògne frecàss.

A l’fiòca e Bèrghem l’è bianca

la se bèla per Nedàl,

ma che nostalgéa

la nif la créa

per quando m’gh’éra önótra età.

A l’ fiòca in chèsta Nòcc Santa

a l’è ü presepio la sità

che sberlüss de ricàm a culùr:

l’è Nedàl, la fèsta de l’amùr.

 

 

La neve che scende dal cielo lenta

è un velo di sposa sulle case:

ci sono i camini che fumano

e i fiocchi di piuma

adesso nascondono ogni cosa.

Nevica e Bergamo riposa

in braccio alle luci di Natale;

in un mondo coperto di bambagia

si spegne e sparisce

ogni rumore.

Nevica e Bergamo è bianca

si fa bella per Natale,

ma che nostalgia

la neve crea

per quando avevamo un’altra età.

Nevica in questa Notte Santa

è un presepio la città

che luccica di ricami a colori:

è Natale, la festa dell’amore.